Els exàmens oficials (com els de la Direcció General de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística o l’IOC) accepten totes les varietats dialectals del català, tant l’occidental (com la tortosina, lleidatana o valenciana) com l’oriental (barcelonina, gironina, balear...).
El que s’avalua no és el dialecte, sinó:
La correcció lingüística (ortografia, morfologia, sintaxi).
L’adequació al registre (formalitat, claredat).
La coherència i cohesió del text.
Els examinadors no penalitzen l’accent ni la pronúncia pròpia del territori.
De fet, valoren la naturalitat i la fluïdesa, no la imitació d’un model central.